Crema d’esglésies, d’història, d’art i de cultura

Posted on 21 Juliol 2011

0


El Sant Esperit, cremat (autor: Agustí Fabra; fotografia allotjada a diba.cat)

Terrassa, 21 de juliol de 1936. Tan ràpid canvien les coses que aquest matí la Guàrdia Civil ha marxat del quarter del carrer d’Emili Soler (Sant Leopold) destí a Barcelona, per ordre de els autoritats. Les seves famílies s’han instal·lat a les cases de familiars i amics. Diuen que a Barcelona han rebut els guàrdies civils amb fortes ovacions.

Els qui controlen l’ordre públic ara, els revolucionaris, segueixen amb les incautacions, tant de cotxes com d’edificis. Gairebé tots els vehicles que circulen pel carrer van amb homes armats que saluden amb el puny enlaire, i amb pintades amb les sigles de les organitzacions que representen. Al Gran Casino, la CNT ha blindat l’edifici amb matalassos als finestrals i ha col·locat estratègicament metralladores, per si de cas. A més, hi ha instal·lat un menjador popular. Quin canvi ha patit l’edifici, tant en estètica com en ús, en només tres dies…!

Però hi ha altres edificis que patiran (mai millor dit) més canvis: les esglésies. A la tarda, la febre anticlerical es desboca i es cremen totes les esglésies de la ciutat. A Can Palet, el sacerdot intenta protegir la parròquia de Sant Josep, en va, doncs els revolucionaris, després d’un tiroteig, aconsegueixen cremar-la, igual que fan amb la resta. Diuen que és un “foc alliberador”.

A les esglésies de Sant Pere, gràcies a la intervenció de l’artista Josep Rigol i Fornaguera i altres persones compromeses amb el patrimoni i la cultura, s’aconsegueix salvar el conjunt monumental, però això no evita que altars, imatges, documents i tot tipus d’elements religiosos siguin trets a l’exterior del recinte per ser consumits pel foc. La pitjor part se l’enduu el temple del Sant Esperit, que és cremat en la seva totalitat. L’històric altar major barroc de Joan Monpeó, del segle XV, és devorat per les flames, que han de ser extingides pels bombers per evitar que afectin també els habitatges propers.

Les llàgrimes als ulls i el silenci de la gent que mirava la destrucció del Sant Esperit des de la plaça de la República (plaça Vella) ho diuen tot. Moltes dels qui defensaven la República contra els feixistes, no donen suport al corrent revolucionari que s’ha fet amo de la ciutat. El catolicisme té un pes important en la vida de molts terrassencs.

Mentrestant, a l’Ajuntament se celebra un ple extraordinari d’urgència, presidit per l’alcalde Samuel Morera, en què s’acorda l’”ocupació” de l’edifici de l’escola Pia. És l’únic punt de l’ordre del dia i s’acorda la municipalització per així poder oferir ensenyament oficial a l’edifici, abandonat pels religiosos escolapis.