El primer Ple de l’Ajuntament de Terrassa durant la Guerra Civil

Posted on 21 Juliol 2011

0


El Ple municipal celebrat el 21 de juliol de 1936 va ser el primer a Terrassa després de l’aixecament militar, és a dir, el primer amb la Guerra Civil iniciada. Va ser un ple ràpid i de tràmit: només va durar un quart d’hora i només servia perquè l’Ajuntament s’incautés de l’edifici de l’escola Pia, per dedicar-lo a l’ensenyament oficial després de la marxa dels pares escolapis. A continuació, us reproduïm l’acta del Ple, que també podeu visualitzar en PDF en la versió manuscrita original (digitalització de l’Arxiu Municipal de Terrassa).

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la ciutat de Terrassa, essent les dinou hores i quinze minuts del dia vint-i-u de juliol del mil nou-cents trenta-sis, es reuní prèvia convocatòria en legal forma i amb caràcter urgent, l’Excm. I Molt Il·lustre Ajuntament ple per a celebrar sessió extraordinària, sota la Presidència del senyor Alcalde En Samuel Morera i Ribas, amb assistència dels Consellers-Regidors senyors Armengol, Palet i Petchamè, i dels Consellers senyors Torres, Figueras, Llach, Mateu, Rius, Batlle, Pujolà, Arrufat i Gumà.

Oberta la sessió, el senyor Alcalde-President manifestà que davant les anormals i difícils circumstàncies perquè atravessa la ciutat amb motiu del greu moviment subversiu de caire feixista que s’ha aixecat contra el Govern de la República, a Barcelona i altres llocs de la península, s’ha trobat en el cas de convocar aquest matí amb caràcter urgent aquesta sessió extraordinària del Ple consistorial per tal de resoldre qüestió en aquests moments de tant extremada urgència com és l’ocupació de l’edifici situat al carrer del Col·legi, número dotze d’aquesta ciutat, abandonat pels Religiosos Escolapis que en el susdit edifici es dedicaven a l’ensenyament, i que és l’objecte primordial de la mateixa.

Seguidament, i després de prendre possessió del seu càrrec el Conseller senyor Jaume Gomà i Mas, nomenat en la sessió darrera per a proveir la vacant produïda per legal excusa del Conseller senyor Joaquim Carrera i Font, fou llegida i quedà aprovada l’acta de la sessió anterior, celebrada amb caràcter extraordinari el dia primer de juliol actual, quedant fetes les advertències legals respecte la seva signatura.

Tot seguit i d’ordre de la Presidència, es donà lectura a pa proposició relativa a l’assumpte objecte de la present sessió extraordinària, la qual literalment diu:

‘Al Ple Consistorial. =Els Consellers que sota-signen, fent-se càrrec de la unànim aspiració dels elements genuïnament republicans i de les circumstàncies perquè atravessa la República amb motiu de la pertorbació que elements hostils li han infringit, i en la que no li ha faltat l’activa assistència popular, que en aquests moments lluita per al restabliment de l’ordre i de la normalitat. =Atenent a què la Comunitat de Religiosos Escolapis ha abandonat els locals que en l’immoble del carrer del Col·legi, número dotze, d’aquesta ciutat, venia dedicant a l’ensenyament, sense que aital actitud sigui part a justificar-la la que el poble ha observat, puix que en aquests difícils moments, vetlla zelosament per la seguretat de coses i persones, no havent-se donat sinó exemples de civisme i disciplina que bé mereixen l’acceleració de la solvència del problema de l’ensenyament, difícilment atesa en aquesta ciutat per manca de suficients locals, =Tenen l’honor de proposar al Ple consistorial que acordi i procedeixi a l’immediata ocupació, tenint en compte l’excepcionalitat de les circumstàncies, de l’immoble número dotze del carrer del Col·legi d’aquesta ciutat, que per la seva capacitat i condicions pot dedicar-se a l’ensenyament oficial sense cap demora. =Terrassa, vint-i-u de juliol del mil nou-cents trenta-sis. =Josep Petchamè, =Jaume Gumà, =Jaume Figueras, =Joan Llach, =Ramon Arrufat.’

Acabada la lectura de la transcrita proposició intervingueren els Consellers senyors Figueras i Mateu per a demanar alguns aclariments respecte a la forma de portar en execució allò en la mateixa proposat, els quals foren contestats pels senyors Conseller-Regidor de Cultura i la Presidència, quedant aprovada dita proposició per unanimitat.

I complert l’objecte de la convocatòria, i no havent-hi altres senyors Consellers que volguessin fer ús de la paraula, a les dinou hores i trenta minuts es donà pel senyor President aixecada la sessió, extenent-se de la mateixa la present acta per l’infrascrit Secretari autoritzant, que certifica.

Gràcies al diari L’Acció del 23 de juliol de 1936, sabem que la intervenció del conseller Figueras era per demanar que l’edifici rebés el nom de “Grup Escolar Llibertat”. Després d’una petita discussió, l’altra intervenció, la del conseller Mateu, proposava que en aquell Ple s’acordés la incautació i en el següent es resolgués la denominació, proposta que va ser aprovada.