Incautacions dels serveis públics i el menjador popular

Posted on 28 Juliol 2011

0


Terrassa, 28 de juliol de 1936. L’Ajuntament de Terrassa ordena la incautació de les empreses de servei públic de la ciutat: Mina Pública d’Aigües de Terrassa, la Mútua d’Assegurances i l’Acondicionamiento Tarrasense. A més, els obrers s’han incautat, seguint l’exemple de Barelona, de les companyies del Gas i de l’Electricitat, que segueixen oferint servei. Els processos de producció estan controlats, doncs, per les entitats obreres, sindicals i d’esquerres. Les incautacions, però, són més ràpides que la legislació que les regularà.

Al vespre, redactors de L’Acció visiten el menjador popular de l’escola Pia. Ho expliquen així, al diari del 29 de juliol:

A l’edifici dels Escolapis incautat per l’Ajuntament

La cuina per als milicians d’E. R. De C. i d’Estat Català

Com funciona aquest servei auxiliar de la contrarevolució

Per tal que el poble de Terrassa conegui amb tots els detalls, allà que és la cuina popular, de l’edifici de les ex-Escoles Pies, ahir al vespre a l’hora de sopar anàrem a aquest grandiós casal del carrer Col·legi. Ens acompanyà en aquesta visita un dels nostres més incansables xòfers. És obvi que ara no ens estem de res, per tot podem anar en cotxe.

Després de sol·licitar el degut permís als milicians que estan fent guàrdia a les portes del col·legi recentment incautat per l’Ajuntament, entrem en l’auto fins al peu mateix de l’escalinata d’entrada.

En aquest lloc trobem altres volguts companys fent guàrdia. Els posem en antecedents del nostre objecte i els amics ens deixen el pas lliure. Aquests ja han sopat.

Cal remarcar que en arribar a les immediacions del menjador, s’hi donarà menjar a la gent necessitada.

En aquest moment ja quasi tothom ha sopat. Les hores estipulades per a menjar són a la una dinar, i a les set sopar. Nosaltres, però marxem prop de les vuit, i quan tornem a travessar el cos de guàrdia, ja veiem que altes grups de milicians es treuen les armes i se les emprenen en direcció al menjador. A les deu encara hi haurà qui menjarà, segurament.

En arribar ací, i pujar al nostre cotxe, donem per acabada la nostra informació, fent remarcar de passada l’exemplar obra que estan portant a terme les abnegades dones del nostre partit, les quals ens demostren que mentre les tinguem al costat, la nostra força física i d’esperit serà invencible i que la xurma canalla i feixista no podrà res contra nosaltres.