La situació al front d’Aragó

Posted on 19 Agost 2011

0


El diari L’Acció del 19 d’agost de 1936 publicava la següent entrevista a uns aragonesos que el dia anterir havien estat a Terrassa.

Benvinguts, germans de l’Aragó!

A mida que va restablint-se la normalitat, les comunicacions entre Catalunya i les regions lleials d’Aragó van estrenyent llurs relacions comercials i industrials.

A aital efecte, uns germans aragonesos freturosos de demostrar el seu agraïment envers els catalans, des del poble aragonès de Selgua, on viuen, situat a pocs quilòmetres d’Osca, ahir es traslladaren a diverses poblacions de Catalunya, per tal d’organitzar un servei de trasllat de farina, que serà enviat des d’una important fàbrica de Selgua, a diverses poblacions de la nostra terra.

Aquests aragonesos estigueren a Terrassa durant unes hores ahir a la tarda. Assabentats nosaltres que havien fet una visita de compliment a les nostres autoritats, i creient que podrien explicar-nos quelcom que segurament interessarà els lectors, anàrem al seu encontre i per sort poguérem parlar extensament amb ells.

Es tracta de quatre braus minyons que amb motiu dels fets s’han emprès la delicada empresa, després de constituir-se en comitè de control, de fer rutllar novament una importantíssima fàbrica de farines, la qual, tal com hem dit, existeix a Selgua. S’anomenen Joaquim Carroca, Pere Mur, Perfecte Albert i Antoni Zandundo.

Els valents minyons, sabem que parlaren ahir amb el nostre Comitè d’Enllaç i també sabem que a conseqüència de l’entrevista, setmanalment des de Selgua seran enviats diversos vagons de farina a Terrassa. També es captindran de què sigui portat a la nostra ciutat el sucre suficient. Els esmentats selgüencs són els que han posat en comunicació el Comitè de Proveïments local, amb els fabricants de sucre del poble de Monzón.

Tal com hem dit, poguérem parlar amb aquests germans d’Aragó, els quals no tenen prou boca per mostrar-se agraïts de l’acte d’heroisme que estan portant a terme milers de catalans per a l’aconseguiment de la llibertat d’Aragó.

En iniciar la nostra conversa, com és natural, els demanem les notícies més recents que ells tenen del front.

El poble de Selgua

Comencen dient-nos que quan ells marxaren de Selgua -dilluns al migdia- s’oïen clarament les detonacions de l’artilleria lleial i rebel. El combat era pels contorns de Tardienta, prop de quina població es troben els lleials. Els rebels es troben magníficament parapetats a Monte Aragón, des d’on fan foc.

–…?

–Encara que –ens continuen dient– nosaltres creiem que això va acabant-se, doncs mentre veníem cap a Catalunya, vegñerem pujar un batalló d’artilleria amb peces de 18 centímetres. Fins ara la nostra artilleria no era molt eficaç, però ara creiem que les coses canviaran notablement.

La barbàrie desfermada

Continuem fent preguntes a les quals ens responen:

–Aquests feixistes són uns bàrbars. El passat diumenge un avió rebel bombardejà com ja és el seu costum una ambulància de la Creu Roja. De resultes del bombardeig resultaren morts tres infermers. Com podem suposar, aquests actes de cafreria fan augmentar considerablement l’empenta de la nostra gent, i per això en moltes ocasions s’ha d’aguantar el seu comprensible ímpetu. La moral de les nostres tropes és excel·lent i la victòria, podeu estar-ne segurs, la tenim garantitzada.

Notícies diverses

–…?

–Des de Selgua sentim els combats que lliuren ambdues forces. Creieu que és quelcom emocionant, i que hom solament se’n fa càrrec si és que viu aquell moment tràgic.

Els fem algunes preguntes sobre els recents combats ocorreguts a Tardienta i Siétamo.

–Aquestes dues pacífiques poblacions han estat completament destruïdes. Especialment Tardienta, que tan aviat està en poder nostre com en poder dels rebels. Actualment tot són runes, doncs a les nostres tropes els passa un cas estrany en aquesta població. L’ataquen quan es troba en poder dels rebels i amb gran facilitat se n’apoderen, però llavors es senten metrallats des de diversos punts havent-se de retirar novament.

–Creieu que caurà aviat Osca?, preguntem als nostres interlocutors.

–Depèn de segons què, ens contesten. Heu de pensar que aquells rebels estan parapetats a Monte Aragón. En aquest lloc hi hauna fortalesa grandiosa. Fou construïda pel rei Ramir “El Monjo”, i en la mateixa hi ha uns profunds subterranis capaços per a unes 8.000 persones. Des d’allí i per mitjà d’unes espitlleres són tirotejades les nostres tropes. També hi ha alguns canons, l’emplaçament dels quals es desconeix.

Heroismes

–…?

–En aquesta guerra tenen lloc diversos actes d’heroisme. Hi havia dos diputats que s’internaren en camp enemic. Doncs bé, quan es donaren compte que estaven descoberts, hagueren d’escapar-se a França. Des d’allí donaren una volta, i actualment ja es troben entre nosaltres, altra vegada amb el fusell al braç.

Una xifra horrible d’afusellaments

–Sabeu algunes notícies de l’interior d’Osca i Saragossa?, tornem a preguntar.

–Algunes. Les que ens faciliten els pocs que es poden escapar d’aquell infern. Sabem que han estat cridades les lleves de l’any 28 fins ací. També sabem que els escasseja el menjar. Ens expliqeun els que marxen d’allí escenes de vertadera crueltat. No faltem a la veritat si diem que a Saragossa han estat afusellats uns 3.000 ciutadans d’esquerra. Igual haurà passat a Osca, on s’hi troben concentrades quasi totes les columnes dels requetés de Navarra.

Solidaritat…!

–…?

–Davant de totes aquestes coses, continuen dient-nos, ja podeu suposar amb quanta simpatia veiem com lluiten els catalans per la nostra llibertat. Com podeu suposar, els aragonesos no ens quedem enrera. Tantdebò que aquesta unitat en la lluita pogués existir ja per sempre més, entre catalans i aragonesos. Els aragonesos ja teníem una bona impressió dels catalans, però ara us ho donarem tot si és precís. Tot el nostre menjar serà per a vosaltres, per als que lluiten. Abans d’ahir mateix, vàrem alimentar tota la columna d’Ascaso i després no quedà cap classe d’aliment en el poble. L’endemà però, tornàrem a tenir menjar. Les nostres hortes estan plenes. Diàriament surten camions plens de menjar en destí a les avançades nostres.

Un rector disfressat de cirabotes i de pagès

–…?

–Dies passats, ens diuen, aparegué al nostre poble un home d’uns 30 anys, amb tots els utensilis de cirabotes al braç. Ens demanà permís per traslladar-se a un veí poble, on digué segurament hi trobaria treball. Com que era talment un cirabotes no ens hi negàrem i li extenguérem una autorització. L’endemà però, ens assabentàrem que havia estat detingut en un poblet proper a Selgua. Hi anàrem, amb gran sorpresa vegérem que el cirabotes s’havia transformat en un perfecte pagès. Després d’un llarguíssim interrogatori confessà que era el rector de Estiche. L’home s’havia caracteritzat tan curosament que era impossible endevinar o deduir que era un religiós. Com sigui que el seu intent era traslladar-se al cap enemic, el comitè ordenà el seu afusellament, cosa que es portà a terme de seguida.

L’espionatge

–…?

–Cal vigilar molt els casos d’espionatge. Sobre aquest punt som inexorables. Segurament que haurà estat afusellat el Comitè antifeixista d’un poblet que autoritzà inconscientment pogués traslladar-se al camp enemic un destacat feixista.

–La situació està normalitzada?, preguntem.

–Ara sí. Però heu de considerar que hem estat molt a prop de quatre setmanes en vaga general.

***

En aquest punt creuem haver abusat de la benevolença dels valents aragonesos, i despedint-nos d’ells amb una forta estreta de mà, els desitgem força sort, alhora que els encarreguem portin una salutació dels terrassencs republicans als valents lluitadors del front aragonès.

QUERALT

Podeu consultar l’exemplar complet del diari aquí: L’ACCIÓ 19-08-1936