La carta de dimissió de l’alcalde Morera

Posted on 25 Agost 2011

0


Samuel Morera i Ribas, alcalde de Terrassa durant les primeres setmanes de la Guerra Civil, va presentar la dimissió als seus càrrecs d’alcalde i de conseller (equivalent a l’actual càrrec de regidor) mitjançant una carta escrita el dia 22 i rebuda a l’Ajuntament el dia 24 d’agost de 1936. L’endemà, dia 25, va ser llegida al Ple municipal i transcrita a l’acta, d’on l’hem rescatada. Morera, un home d’ordre d’Esquerra Republicana de Catalunya però d’ordre, s’havia oposat als assassinats que els revolucionaris cometien, entre altres coses. Això, i discrepàncies anteriors, van acabar en amenaces de mort per part de la CNT-FAI cap a la seva persona. A més, els seus companys de partit l’havien deixat sol en molts moments durant les darreres setmanes. En la carta es poden suposar els motius que van dur Samuel Morera a dimitir com a alcalde.

Al Consistori,

El moment excepcional perquè travessa el nostre país imposa a tots els ciutadans el sacrifici inherent a aquest estat, creat, no per la nostra voluntat sinó per la voluntat criminal i traidora dels elements monàrquics i republicans que han concertat aquest “feix” que omplena de vergonya i de dolor el nostre país i el deshonra davant el món.

Els reunits en aquest Ple consistorial, tots nosaltres, ajuntats amb d’altres provats amics m’elegiren per Alcalde de la ciutat, càrrec que tinc el convenciment d’haver exercit amb tota dignitat, tota vegada que amb altres amics em portà a la presó, amb una condemna de dotze anys.

Triomfalment vam retornar a la ciutat nostrada, de les nostres lluites i dels nostres amors, i vosaltres, per la voluntat sobirana del nostre poble vau reintegrar-me a l’Alcaldia.

Vingueren els successos actuals i tal com tinc declarat en el Consell de Guerra, he actuat com a Alcalde de la ciutat, com a Alcalde dels terrassencs.

El compliment d’una Ordre superior, concità en contra meu les ires d’una organització aliena al nostre partit i el que és més dolorós, la d’alguns amics meus, que sense reparar en el dany que inferien al Partit, van realitzar fets que aprofitaren aquells que cercaven una avinentesa per tal de saciar el seus odis personals.

S’ha dit que per a evitar una jornada sagnant havia de presentar la renúncia del càrrec d’Alcalde que vau confiar-me i que tinc la íntima convicció d’haver-lo ostentat amb tot el decòrum, honradesa i humanisme. Vosaltres, enduts per l’ambient del moment, davant l’anunci d’una tragèdia, tragèdia en la que jo mau no he cregut, ho heu entès també així.

Junt amb vosaltres hauria tingut la valentia d’acarar-me amb tots els perills; contra vosaltres no vull ésser res, perquè m’ho veden els meus sentiments democràtics i la lleialtat que acostumo posar sempre en tots els actes de la meva vida, àdhuc amb aquells que hi juguen persones i estaments que m’han tractat amb deslleialtat.

Renuncio, doncs, al càrrec d’Alcalde i al de Conseller. Crec que dignament no puc formar part d’una Corporació que les circumstàncies l’han fet ineficaç per a sostenir l’home que unànimement va elegir per Alcalde.

Són els esdeveniments i no pas jo que fan irrevocable aquesta actitud que no és meva perquè ve imposada per les circumstàncies.

Consti, però, que en deixar-vos sento l’ànima oprimida. Hem bregat tant i tant tots plegats; ens havíem agermanat tant, que en desaparèixer d’entre vosaltres sento profundament l’amargor de deixar amics tan bons i exemplars, com el goig de caure pel cantí on deuen decantar-se sempre els homes bons i honrats.

I res més, que palesar novament la meva decisió irrevocable, el desig ferm que l’encert us guiï a tots i, molt singularment, al company que ha de substituir-me, exterioritzant una vegada més al poble de Terrassa el meu agraiment més profund per haver-me fet l’honor d’elegir-me per segona vegada i per l’assistència que en tot moment s’ha prestat i també a tots els empleats que en tot moment m’han ajudat i assistit, als quals més que subordinats, sabeu que en mi han trobat sempre l’amic cordial i el company lleial.

Terrassa, vint-i-dos d’agost del mil nou-cents trenta-sis.

Samuel Morera