La Cuina Popular del carrer del Nord

Posted on 26 Agost 2011

0


A mitjan agost de 1936 es va inaugurar al carrer del Nord una cuina popular perquè poguessin dinar i sopar les persones que estaven patint les conseqüències de la guerra. Aquest article, publicat al diari L’Acció del 22 d’agost de 1936, ens explica el seu funcionament.

A mida que van passant els dies després de la revolta, la vida ciutadana va perfilant el seu ritme de normalitat i amb motiu dels actuals successos sorgeixen altres activitats, totes elles de caire social i destinades exclusivament al poble.

Amb motiu dels fets actuals, hom ha pensat amb gran encert anar a la implantació d’una cuina popular dedicada exclusivament als necessitats i a altres persones que degut als contratemps de la vida es veuen impossibilitats de portar-se un tros de pa a la boca.

Aquesta humanitària iniciativa fou primerament impulsada pel Comitè d’Enllaç, en el qual lloc, com saben els lectors, hi ha representació de totes les entitats antifeixistes locals.

Immediatament fou extesa aquesta encertada idea a les organitzacions obreres, les quals aplaudiren la iniciativa i es prepararen de forma entusiàstica a col·laborar-hi.

Passaren uns dies que serviren per a començar l’organització de tan important empresa, i finalment el passat dimecres fou inaugurada la cuina popular.

Prèviament s’havien portat a terme els oportuns treballs de requissament d’utensilis per a l’aprovisionament de la cuina. Molts dels objectes que actualment es fan servir, són ofrena del Comitè Local de requisació. També han fet entrega d’objectes, les diverses delegacions obreres.

La cuina esmentada ha estat instal·lada en un lloc ben cèntric. A l’antic edifici de les monjes Concepcionistes, instal·lat al carrer del Nord. Aquest edifici, donades les seves especials circumstàncies de grandiositat, es presta en extrem a l’objectiu de la Cuina Popular.

Per tal que els lectors es facin un clar judici d’allò que és la Cuina Popular, decidírem fer una informació de la mateixa. A aital objecte, ahir al migdia ens traslladàrem al carrer del Nord. En el moment de la nostra arribada ja tothom havia dinat, i tinguérem ocasió de contemplar la sana alegria de sobretaula que estaven disfrutant els favorescuts per la Cuina Popular.

Exposàrem els nostres projectes als elements que composen el Comitè d’Assistència, i seguidament iniciàrem les nostres preguntes, atesos deferentment pels nostres interviuats.

Primerament demanàrem com està constituït el Comitè, a la qual cosa se’ns contestà:

–El Comitè d’Assistència està format per quatre terrassencs, els quals representen diverses entitats. Hi ha el representant d’Esquerra Republicana, anomenat Emili Carreras. Per la U.G.T. hi tenim el terrassenc Ricard Mora. Pel P.O.U.M., Pere Llongueras, i per la C.N.T., Josep Vellsolà. Ara bé, com és natural, aquest Comitè està presidit per un element del Comitè d’Enllaç, qual nomenament ha recaigut sobre el ciutadà Francesc Sàbat, representant de la C.N.T. en el susdit Comitè antifeixista.

Seguint les nostre preguntes ens assabentem que el Comitè d’Assistència es nodreix, a més dels valuosos donatius que contínuament va rebent d’alguns abnegats comerciants locals, i també de les desinteressades aportacions de les entitats del Front antifeixista, dels donatius en metàl·lic que algunes entitats econòmiques de la localitat aporten per al sosteniment d’aquesta cuina.

En iniciar-se la institució, aquesta cuina fou carullada de queviures i demés coses que s’anaren a buscar per les cases de camp i per les cases de senyors, que amb motiu dels actuals fets havien abandonat els seus domicilis. Ara ja la cosa s’ha normalitzat, i entre els donatius i allò que es compra la vida de la cuina popular resta assegurada.

El primer dia del funcionament, que va ésser el passat dimecres, hi dinaren 101 persones. A l’hora de sopar ja augmentà la xifra. N’hi sumaren 123. El dijous fou servit dinar a 153 persones i al vespre ja hi soparen 183 necessitats. Ahir al migdia a l’hora que nosaltres hi anàrem, havien dinat 200 persones.

Les despeses que reportarà aquesta cuina comunal, malgrat l’elevat nombre de persones que hi mengen no serà molt important, doncs actualment l’import de casa àpat és d’uns 85 cèntims per persona.

Preguntem quin nombre de famílies acudeixen a la Cuina Popular, a la qual cosa ens contesten:

–Mireu. Hi ha 27 famílies catalanes. Unes 20 famílies entre les procedents d’Andalusia i Múrcia. Les altres són naturals d’Aragó, València, Castella, Galícia, etc.

–La inscripció de quina forma es porta a terme?, preguntem.

–En iniciar-se la Cuina Popular foren repartides entre les entitats obreres, unes fulles d’inscripció, les quals si ens arriben avalades amb el segell de la corresponent entitat, nosaltres li donem validesa i a continuació aquell individu el registrem en unes fitxes i ja pot començar a menjar en els nostres menjadors.

Pels nostre propis ulls ens donem compte que efectivament la inscripció és portada a terme amb tota escrupolositat i mirament. Aquest control, a mida que passi el temps serà més sever, doncs com en tot, podria donar-se algun cas d’abús, cosa que el Comitè tallarà de forma inexorable.

Tots aquests interessants detalls ens els ha donat el president de la Institució, el destacat obrerista Sàbat. També es troben presents a l’entrevista els altres membres del Comitè.

Ara ens inviten a què visitem el local, de la qual cosa ens mostrem força satisfets, doncs desitgem donar una idea justa d’allò que és l’edifici on hi mengen els nostres pobres.

De primer visitem el compartiment de l’esquerra de l’edifici, que és el gabinet on es reuneix el Comitè i on també hi són inscrits els necessitosos.

A continuació passem a una petita saleta, on en forma correcta hi han instal·lat unes petites banquetes que serveixen perquè les persones que van a buscar el sopar puguin asseure’s, doncs la majoria dels afavorits per la cuina són vellets. Cal esmentar que un 60 per cent de les persones que concorren a la Cuina Popular, van a buscar-hi el menjar, contràriament dels altres, els quals es queden a fer l’àpat als menjadors populars.

Seguint la nostra visita, penetrem a l’àmplia cuina. Es tracta d’una oeça d’uns 10 metres, la qual està enormement proveïda de vaixella. En un angle hi ha fogons, els quals són d’una capacitat extraordinària i de gran efectivitat.

Cuiden del confeccionament del menjar tres dones que s’oferiren desinteressadament. També hi ha dos cuiners professionals i un ajudant d’aquests. Tots ells treballen amb un entusiasme exemplar i digne de tots els elogis. Aquest és tot el personal de la casa. Cal també fer esment d’un xòfer que està en servei permanent, el qual és el nostre amic Roig.

Enfront mateix de la cuina hi ha una gran habitació, on hi són guardats tots els queviures i altres objectes propis del funcionament de la casa.

Finalment penetrem a l’ampli menjador. Aquesta és l’habitació central de l’edifici, la qual ha estat habilitada per a menjadors i ofereix un brillant aspecte. Hi ha dues fileres de taules instal·lades al llarg de l’habitació. En el moment de penetrar nosaltres, els menjadors estan deserts. Solament en una taula hi ha un parament capàs per a 8 persones. Són per als components del Comitè els quals encara no han dinat. Cal destacar que el menjar que menjen els del Comitè és el mateix dels necessitats. A la Cuina Popular es confeccionen uns menús immillorables, els quals són acceptats amb mostres de gran alegria per tots els concurrents.

Considerem que ja hem abusat prou de la benevolença dels elements del Comitè. Per això donem per acabada la nostra visita, bo i felicitant amb tot el nostre entusiasme l’altruïsta tasca que uns proletaris s’han emprès i que amb èxit, cada dia més superat, vénen portant a terme.

QUERALT