El diari terrassenc ‘L’Acció’, al front d’Aragó (II)

Posted on 27 Agost 2011

0


Com a continuació de l’article del dia anterior, el diari L’Acció publicà el 26 d’agost de 1936 el següent reportatge de M. Almirall. El redactor i quatre terrassencs més van penetrar al front de guerra, molt a prop de Saragossa. Podríem dir que aquesta sèrie d’articles és la primera amb enviats especials al front de guerra per part de la premsa terrassenca, i per tant és evident la importància històrica d’aquest text. El diari El Dia, a través d’un altre dels viatjants (Espartacus Puig) també va publicar articles sobre la mateixa experiència al front que a Terrassa 75 publicarem properament.

La segona jornada

El segon viatge al front l’efectuàrem el diumenge. Havíem dormit a Almacelles i com sigui que estàvem cansadíssims dormírem fins prop de les 9 del matí.

Després d’esmorçar en aquest bonic poble, la nostra comitiva es bifurcà. Els amics d’Acció Catalana cregueren convenient que havien de tornar a la nostra ciutat. Dels tres cotxes que havíem quedat en regressaren dos a Terrassa. Nosaltres, ens aprovissionàrem de bencina i partírem novament cap al front. El viatge d’ara, però tenia una major sensació, doncs ens dirigíem al front de Saragossa, als llocs d’on fa pocs dies que les forces faccioses han estat expulsades.

Anàvem amb un cotxe al qual pintàrem les lletres del nostre volgut diari. Érem cinc les persones que l’ocupàvem. Dos elements del Comitè d’Enllaç Antifeixista Local, els amics Miquel Domingo i Espartacus Puig. Un component del Comitè d’Esquerra Republicana local, el company Rossend Bové i el que escriu aquestes ratlles. Conduïa el vehicle l’expert i alegre taxista local, el qual està transformat com un milicià més, en Domènec Broto.

Iniciàrem la nostra excursió a gran velocitat. Les rectes carreteres d’Aragó faciliten en gran manera les grans velocitats. Hom contempla quilòmetres i més quilòmetres sense cap revolt, cosa que facilita que en poques hores es corrin molts quilòmetres.

Fins les avançades del Front

A un quart de dotze del matí passem per Monzón. Ens registren en el paper que serveix de passi el segell del Comitè Revolucionari. Seguim el nostre viatge i passem pels pobles de Berbegal i Peralta. Prop de dos quarts d’una del migdia, arribem a Sarinyena, població importantíssima i que està prestant valuosos serveis a les nostres tropes. La ciutat esmentada està plena d’aviadors i enfermeres. Hom ha construït als voltants del poble un magnífic camp d’aviació, com també uns hospitals d’urgència que presten gran servei, dones els ferits dels combat, és ací el primer lloc on els porten.

En aquest poble fem parada, proveint-nos novament de benzina. També hem parlat uns moments amb els components del Comitè Antifeixista. Ací tot es controla per mitjà de vales. Unes mecanògrafes es cuiden de confeccionar-los i els elements del Comitè els entreguen.

Una vegada proveïts ens despedim del elements del Comitè i tornem a rependre la marxa. Abans ens hem orientat sobre el nom i punt del poble on es troben els amics terrassencs. El lloc del front on es troben els de Terrassa és Leciñena, poblet que dista a uns 18 quilòmetres de Saragossa. Nosaltres ens preguntem:

–Però tant endavant són les forces lleials? Més tard tindrem ocasió de veure que això és cert.

Tornem a travessar les hermes terres aragoneses. Veiem el camp d’aviació de Sarinyena, en el qual en el moment de passar nosaltres estan reposant una vintena d’avions. En tots ells hi han unes franges rojes, cosa que facilita el contrast amb l’aviació enemiga, la qual és negra. També podem veure pels nostres propis ulls, el ben organitzat servei de defensa del camp d’aviació. Potents canons antiaeris, vigilen constantment el cel d’Aragó, disposats a llançar per les seves boques, la metralla que sigui necessària, amb tant que pugui ésser abatut un aparell enemic.

Seguim la nostra marxa. Veiem evolucionar alguns aparells lleials. Veiem que són dels nostres i no en fem cas. Més tard, sabem que venien d’Amudévar, on havien bombardejat els feixistes d’aquell lloc, els quals estaven dient, en el moment del bombardeig, una missa de campanya. Els hi feren moltes baixes.

Ara travessem Linaja. Contínuament preguntem a les guàrdies que trobem si anem ben dirigits, doncs és molt fàcil introduir-nos en altre carretera, i llavors penetraríem en el camp dels facciosos.

El pròxim poble és Alcubierre. La guàrdia d’aquest lloc, ens mira el nostre salvaconducte. Mentestant nosaltres li mirem la seva indumentària, i en veure que porta un correatge de guàrdia civil, li preguntem d’on l’han tret. L’aragonès es posa a somriure, i ens diu:

–”Aquí en Alcubierre, compañero, el pueblo tuvo e… para desarmar a los guardias, y ahora esto es de nuestra propiedad.”

Hem callat ples d’amiració envers aquest senzill pagès i despedint-nos d’ell amb el puny enlaire, comentem amb els companys d’expedició els innombrables actes d’heroisme que estan portant a terme aquests senzills obrers del camp.

Ara ja anem directament cap a Leciñena. Per mitjà dels comptaquilòmetres de la carretera, anem veient que ens apropem a pasos agegantats a Saragossa. Quan som a uns 19 quilòmetres de la capital aragoneses, en tombar la carretera vegem al lluny un poblet. És Sarinyena. Ja som el front més exposat. Encara no hi havia arribat cap diari. L’ACCIÓ és el primer periòdic que entre a la més important avançada dels fronts aragonesos.

En penetrar al poble, som escrupulosament interrogats i finalment ens faciliten l’entrada. Un company de la guàrdia se’ns posa en un costat del nostre cotxe i ens porta fins al lloc on hi ha el comitè de guerra.

L’encontre amb caps comunistes

Penetrem a la casa que ens indiquen i trobem als principals directius de les operacions militars els quals estan conversant. Entre ells hi han Oltra-Picó i Balada. També el militant comunista Arquer. Cal fer constar que en aquest poble, solament hi han concentrades les columnes del P.O.U.M.

Nosaltres expliquem de lloc on procedim i els nostres objectius en el viatge emprès. Els dirigents comunistes, entre els quals també hi ha alguns militars, veuen que les nostres explicacions són sinceres i ens donen l’autorització per romandre al poble durant la tarda.

La centúria “Terrassa”

En aquell moment tenim el gust de saludar el terrassenc Cahué, el qual és germà de l’amic Espartacus i que darrerament s’ha fet un nom dins els rengles combatius de Leciñena. Ha estat nomenat cap d’una centúria, que és la que porta per nom “Terrassa”.

Sortim al carrer amb el terrassenc Cahué, el qual ens porta a una casa del poble, on menjem i ens revenim de la crua jornada. També ve amb nosaltres el valent dirigent comunista Balada. Durant el nostre dinar conversem llargament amb ells. El tema principal de la conversa és un recent combat que han sostingut els milicians d’aquell lloc. Davant mateix de Leciñena hi ha un poble anomenat “La Perdiguera”. Doncs bé, aquest poble el qual està ocupat per feixistes, els nostres milicians, en una acció recent intentaren apoderar-se’n. Iniciaren un moviment envolvent i es tiraren a dins el poble. Anteriorment, l’aviació lleial havia fet pas a les nostres columnes. Vingués però que les bombes del avions s’acabaren, i quan els aparells marxaren, aparegueren els dels facciosos i començaren a bombardejar els nostres. La columna Terrassa havia intentat penetrar per darrera del poble; cosa que conseguí.

Amb tot, es tingués d’abandonar el poble doncs, les altres columnes nostres, degut al fort bombardeig de que eren víctimes, després de castigar a l’enemic, es tingueren de replegar i retirar-se.

En aquest poble feixista, dos dels grups facciosos eren comanats per capellans, els quals sense cap mena de miraments tiraven bombes de mà a les nostres tropes.

La vilesa dels facciosos

El poble on ens trobem, ens expliquen que mentre estava en poder dels feixistes s’hi cometeren moltes barbaritats. Un dia que anaven a matar a uns quinze ciutadans d’esquerra, un sargent facciós, digué al capità rebel.

–Mi capitán. Lucharé si es preciso, pero no quiero que maten a estos indetensos. Si los mata, yo moriré con ellos.

Uns moments després, ja estava afusellat en companyia dels 15 ciutadans de Leciñena.

Actes similars a aquests ens n’expliquen un munt.

Una de les coses que demostren fins on arriba el sadisme dels facciosos, és el fet de que el dia abans d’abandonar Leciñena, quan veien que se’ls feia impossible tota resistència, agafaren 200 dones joves del poble, i se les emportaren.

El lector pot calcular el desesper que això comporta pels seus familiars, el qual ara es llençaran com a lleons sobre els feixistes.

Continuem la nostra conversa amb Cahué i Balada. Aquests ens parlen de les seves actuacions passades, quan s’apoderaren d’Alcalà del Obispo i d’altres pobles que primerament estaven en poder dels facciosos.

Els terrassencs heroics

En aquest moment penetrem gran nombre de terrassencs en el nostre modest menjador. La notícia de la nostra arribada ha corregut pel poble i ells freturosos de saber notícies de la seva estimada Terrassa ens vénen a saludar. Hi ha gran nombre d’encaixades de mà i abraçades. L’emoció d’aquell moment no es pot descriure, doncs és inexplicable. Els donem detalls de tot allò que ens demanen i llavors ells ens expliquen quelcom de la seva vida en aquell lloc. COnversem llargament amb ells.

Després parlem reservadament amb Balada, demanem quina és l’actuació dels nostres conciutadans.

–Excel·lent, ens diu. És la més valenta. Heu de pensar que tots els estrangers, bregats a la guerra europea quan entren en batalla volen actuar conjuntament amb la centúria de Terrassa. Qui ha donat algunes proves d’heroisme, és Cahué.

–Aquest valent minyó, l’altra dia li encarregàrem que fes unes fotografies dels camp enemic. Doncs bé, ells arribà a uns 100 metres de les trincheres feixistes. Feu algunes fotografies. Quan tenia la feina llesta fou descobert i perseguit per una metralladora sense que sigués aconseguit. En resum, una gran gesta que el fa objecte de la nostra més sentit agraïment, ens acabà dient el dirigent Balada.

L’amic Torrella “El Rayo”

Entre els terrassencs, hi veiem l’amic Torrella, al qual hem saludat i abraçat. Ens en anem amb ell a inspeccionar alguns dels aspectes del camp enemic. Des d’una finestra d’allà on viu ell, podem divisar perfectament les maniobres dels feixistes de les primeres trinxeres enemigues. L’hora és de calma i l’amic Torrella ens diu que ara segurament esperen la nit per tal d’iniciar el foc i d’aquesta manera no deixar-los dormir.

Amb uns binocles veiem, a més de les avançades enemigues, les concentracions dels feixistes del poble de la Perdiguera. Aquests es passejen tranquil·lament, i de tant en tant se’ls veu quan els capitans donen ordres als feixistes. No veiem ni un soldat. La vista del camp enemic, tot i la seva proximitat, no impressiona en el més mínim els milicians. Ja hi estan acostumats. Quan es senti un tret allò serà un infern. Foc de metralladora, de canó, de fuselleria, i a voltes per acabar-ho d’adobar encara hi col·labora l’aviació. Els rebels tenen poques bombes d’aviació. Ho podem constatar per una que caigué prop d’allà on ons trobem amb en Torrella. La bomba era feta amb una llauna de conserves de les grosses. El seu efecte és molt menys important que el de les bombes de la nostra aviació.

Comiat als amics de Terrassa

Ens reunim els cinc que hem visitat el front i ens despedim dels amics terrassencs. L’acte és d’una emoció immensa. Tots ens donen encàrrecs i recomanacions. A tots diem que sí, encara que és impossible atendre allò que ens encarreguen. Finalment podem arrencar i amb el puny enlaire ens donen l’últim adéu.

Es ja quasi vespre i ens convé arribar abans no es faci fosc a un lloc on poguem dormir. Pel camí trobe un aragonès que ens demana per favor el portem a Barbastro, on té la seva muller en un hospital i en greu estat. La susdita dona fou atropellada fa dies per un cotxe facciós. Sembla que li hauran de tallar les dues cames. Aquest home que pugem al nostre cotxe va amb un nen petit i ens conta que en els primers dies de la revolta li mataren a una seva filla de 19 anys. El relat de la desgràcia d’aquest home ens esborrona a tots.

El regrés

Passem per Sarinyena i la guàrdia d’aquest lloc ens explica un recent bombardeig dels facciosos. Els traïdors feixistes havien bombardejat Tardienta. Aprofitaren una hora en què els nostres desprevinguts es trobaven dins les cases de la població dinant. L’efecte del bombardeig causà unes 6 baixes als nostres i uns 12 ferits. Els pilots de Sarinyena, assabentats d’aquest acte de cobardia, desplegaven vuit avions, i es dirigien a Saragossa. El resultat d’aquest bombardeig no el sabem, doncs ens convenia dur aquell home que teníem al cotxe a Barbastro, i també ja quasi era fosc.

Anàrem a Barbastro, om deixàrem aquell a l’hospital de sang i seguidament ns dirigírem al Palau Episcopal, on ara hi ha el Comitè Antifeixista. Allí demanàrem permís per pernoctar. Mentre esperàvem, sabérem que el bisbe d’aquell lloc primerament fou detingut. Fou interrogat i digué que no tenia ni un cèntim. S’efectuà un registre al Palau, on s’hi trobà més d’un milió i mig de pessetes. En premi a la seva mentida fou afusellat. A Barbastro, el poble ha fet justícia a més de 150 persones de dreta.

El Comitè ens donà permís per passar la nit a Barbastro, però nosaltres no trobàrem lloc on passar-la. A la tarda havia arribat una columna de guàrdies d’assalt i totes les fondes estaven plenes. Davant d’aquell contratemps tot i considerant un xic perillós sortir de Barbastro, decidírem anar a passar la nit a Monzón, lloc on poguérem hostatjar-nos i descansar de forma considerable.

***

La resta del viatge tot i essent interessant, no cal que l’expliquem, doncs aquest reportatge es faria interminable. En tots els pobles han passat coses interessants i una volta la cosa es normalitzi ja seran conegudes per tothom. Estem vivint un dels episodis més importants de la nostra història, i cregueu que donarà gust saber tot allò que ha passat.

M. ALMIRALL