La socialització del cinema a Terrassa (II)

Posted on 29 Agost 2011

0


La socialització del cinema a Terrassa va tenir lloc a partir del dia 28 d’agost de 1936. Però com funcionava un cinema socialitzat? En la següent entrevista, publicada al diari L’Acció del 3 de setembre de 1936, Jeroni Monrós explica com es va a portar a terme la col·lectivització dels cinemes Rambla, Dorè, Recreu i Alegria, els quatre que hi havia a Terrassa.

Amb motiu de la gran transformació que ha sofert el règim econòmic dels cinemes de Terrassa en quedar tots ells socialitzats pels seus obrers, hem cregut fóra interessant que els lectors sabessin quelcom d’aquesta excepcional transformació. A aital efecte, ahir procuràrem parlar uns moments amb un dels principals propulsadors d’aquesta socialització. Ens referim al ferm militant del nostre partit i excel·lent amic, Jeroni Monrós, el qual és membre del Comitè que ha vingut portant a terme els treballs inicials d’aquesta socialització, i a la vegada dintre del mateix, és delegat de propaganda, taquillatge i programació.

Després d’exposar a l’amic Monrós els nostres projectes, comencem a fer-li preguntes.

Primerament li hem demanat com s’inicià aquesta idea de socialització.

–Doncs molt senzillament. Nosaltres observàrem que a Barcelona, una vegada la cosa s’anava normalitzant, els teatres obrien les portes, anant l’explotació a càrrec dels obrers. Creguérem que a Terrassa això també era possible, i a aital efecte vàrem portar a cap unes reunions, el resultat de les quals ha estat la incautació per part nostra dels quatre cinemes de Terrassa.

–…?

–De moment, tots els empleats hem acordat no deixar els nostres treballs habituals. Més endavant, quan veurem que nosaltres podem treure’ns un sou en els cinemes, deixarem tots les nostres fàbriques i en dedicarem a què el nostre negoci vagi endavant. D’aquesta manera facilitarem que els nostres llocs en les fàbriques puguin ésser ocupats per persones que no treballes.

–…?

–Els empresaris continuaran en els cinemes. Seran una espècie d’assessors tècnics, la col·laboració dels quals no hi ha cap dubte que ens serà profitosa. Ells, iguals que nosaltres, cobraran un sou i passaran a ésser uns obrers més de la nostra tasca socialitzadora.

–Quan començà el règim socialitzant?, preguntem.

–El passat divendres. Cregueu que en vàrem sortir immillorablement impressionats, perquè tot i que encara no pot dir-se res per ésser la primera setmana, el nostre optimisme és força falaguer, doncs constatem que el públic ens recolza, cosa que agrairíem continués fent.

–Quina classe de programes projectareu?

–De moment, ens respon, seran projectades les més bones pel·lícules de la temporada que hem passat. Aquestes represes, seran alternades amb algunes estrenes. Procurarem que siguin donades força primeres projeccions, doncs encara que actualment per les circumstàncies anormals que passem no poden venir pel·lícules de l’entranger, a Espanya encara hi ha més de 200 pel·lícules que no han estat vistes pel nostre públic.

–…?

–Aquesta setmana, serà projectada a tots els nostres quatre cinemes, un interessant reportatge filmat, dels fets feixistes que actualment tots estem condemnant. Creiem que el públic sabrà donar-se compte dels nostres esforços i ens recolzarà, assistint a les nostres sales.

–…?

–Una de les coses que de moment quedarà estancada, serà la projecció de revistes. En el seu lloc hom procurarà de suplir el buit amb la projecció d’alfombres Fox, pel·lícules culturals i instructives, etc. etc.

–Els beneficis que s’obtinguin, com penseu distribuir-los?

–Doncs amb molta facilitat. Després de pagats els nostres jornals, un percentatge dels beneficis ingressarà al Sindicat nostre, el qual procurarà tenir un fons de reserva. L’altre percentatge, segurament ingressarà al Municipi, el qual ho destinarà a allò que ell cregui més convenient. Per tant, el poble també en resultarà beneficiat.

–…?

–Pels dies 16 i 17 del present mes, es projectarà una pel·lícula, original d’uns operadors de la C.N.T. en la qual hi han interessantíssimes fasses dels combats del front aragonès. Conjuntament amb aquesta pel·lícula, també posarem al llenç altres produccions de marcat sentit social, tals com “El guerriller roig”, “El pa nostre de cada dia”, etc. Un cinquanta per cent de taquillatge d’aquestes sessions, ingressarà dintre de les caixes del Comitè d’Ajut.

Ara li preguntem si a les sessions hi seran intercalades algunes parts d’espectacle.

–De moment no, ens diu. Ja hem estudiat aquest assumpte i hem cregut oportú fer solament cinema. Més endavant mirarem si això és possible i llavors ampliaríem les nostres sessions amb l’exhibició d’alguns espectacles.

–…?

–Podeu anunciar, ens diu l’amic Monrós, que aquesta setmana serà estrenada a Terrassa una important pel·lícula. Es tracta de “Basambo” la qual serà projectada als cinemes Recreu i Dorè. Algunes vegades, quan les produccions siguin importants, mirarem de fer, igual que ara, una mateixa pel·lícula en dos cinemes. Creiem que això agradarà al públic, doncs així s’evitaran aquelles aglomeracions.

–Per tal de fer rutllar això, quina classe de Comitè heu format? li preguntem.

–En les reunions que nosaltres tinguérem, una reunió que fou convocada pel Sindicat Únic d’Espectacles de Terrassa, després d’algunes deliberacions, s’acordà confeccionar un comitè filial al Sindicat que portarà per nom “Comitè de Cinemes en Explotació Socialitzats”. Aquest comitè cuidarà de que tot vagi endavant i que la nostra empresa, sigui compensada per l’èxit. El Comitè de referència té el seu despatx al Cinema la Rambla, i és en aquest lloc on rep a totes les persones que desitgin consultar-se amb ells.

Anem a donar per finida la conversa amb el camarada i amic Monrós. Ell però, no ens deixa pas així com així i amb un esguard compungit ens endossa les següents notícies que, com podran jutjar els lectors, no són pas per nosaltres gaire falagueres, malgrat que acatem els seus temes perquè són producte del nou ordre de coses, preludi d’un major benestar social:

–Davant la incògnita del règim que ens emprenem, la publicitat i propaganda que fèiem des de la premsa local quedarà reduïda a la mínima expressió. Això per ara i tant, mentre es consolida la nostra posició financiera. Més endavant si els ingressos són pròdigs, no serem pas escassos amb la premsa local que sabem prou la funció social que realitza i com és digne del nostre ajut.

–I “el tifus” –com se’n diu en l’argot de l’espectacle,– com el tractareu?

–Malament. Eren nombrosíssim els passis a favor que els empresaris tenien establerts fins ara. I com comprendreu, nosaltres no podem carregar amb aquest róssec mal acostumat. Donarem dos passis a casa diari local, per als efectes d’informació i crítica i prou.

Acatem, repetim, amb respecte i aplaudiment aquestes darreres mesures adoptades. No obstant, creiem que abans de gaure els camarades del cinema socialitzat es convenceran que cal tot l’ajut possible a la premsa, la qual, no s’ara, sinó de sempre, ha estat la millor col·laboradora dels èxits morals i materials dels espectacles i sobretot, del cinema.

***

Per acabar, poques paraules, car els temps no són propicis a les exhortacions.

Desitjem, de tot cor, que l’audaciosa iniciativa dels companys cinematístics, tingui l’esplèndid èxit que els temps actuals reclamen. En l’alba de les futures jornades socials, el cinema ha de jugar un paper molt important, i per això la seva missió social i proletària ha d’esdevenir conscient i responsable. L’èxit econòmic del cinema socialitzat, ajudarà els postulats humanitaris del cinema, que junt amb el teatre, són les càtedres del poble.