La mort de Jaume Aulet i Vilalta (I)

Posted on 5 Setembre 2011

0


Després de l’enterrament de Jaume Aulet i Vilalta, mort en un accident automobilístic el 5 de setembre de 1936, el diari L’Acció va publicar el següent article, el dia 7 de setembre.

Com ocorregué l’accident

Abans d’ahir, a les nou del matí, sis terrassencs sofriren prop del poble de El Perelló, un sensible accident automobilístic, del qual en resultaren un mort i dos ferits de consideració.

Els susdits ciutadans sortiren de la nostra ciutat en missió especial del Comitè de Proveïments. Havien de concertar un intercanvi de queviures amb altres poblacions de Catalunya. Entre els comissionats hi anava, en representació del Comitè d’Indústria, el company Jaume Aulet i Vilalta, el qual resultà mort en l’accident.

L’accident ocorregué de resultes d’una forta topada que sofrí el cotxe en què viatjaven, amb un camió, que malgrat l’amplitud de la carretera, i degut a una fatal distracció del conductor no es mogué del mig de la mateixa.

De resultes de la horrible topada, el cotxe dels nostre conciutadans quedà completament destrossat. L’amic Aulet quedà ja mort entre les desferres del vehicle. Altres dos ocupants també resultaren seriosament lesionats. S’anomenen Jaume Soler, de 40 anys, domicili al carrer Verge del Pilar, 51, i Heribert Sal·lari, domiciliat al carrer Portal Nou. El primer sofreix la fractura del braç dret i commoció cerebral i el segon, també presenta una gran commoció cerebral de resultes de les múltiples ferides que sofreix al cap.

També resultà lleugerament contusionat en un braç, altres del ocupants, anomenat Baptista Reig, de 31 anys, domiciliat al carrer Galilei, 31. Els dos restants ocupants que són el xòfer i altre conciutadà, resultaren il·lesos.

Els ocupants del camió autor de la desgràcia, que portava la matrícula “C.S. 2.798”, en donar-se compte d’allò que s’acabava de succeir, degut a la seva imprevisió, plens de por, abandonaren el camió, desapareixent per entre els boscos. Per cert que també deixaren el camió una dona que els acompanyava.

Immediatament fou comunicada de la notícia de l’accident a la nostra ciutat, on cuitaren a trametre els oportuns socors.

El cadàver de l’infortunat Aulet fou portat a Terrassa, on fou exposat al saló d’actes de la U.G.T., lloc del qual ell n’era dirigent per ésser membre del Consell executiu de l’A. d’E. I T. Els dos ferits, en estat greu, quedaren hospitalitzats en una clínica de prop del lloc de la desgràcia, on seran atesos convenientment, per indicació expressa d’uns membres del Comitè d’enllaç que es personaren a resoldre tots els afers resultants de la desgràcia.

La personalitat lluitadora del difunt

Entre els obrers de la ciutat i singularment en el sector dels empleats i tècnics, Jaume Aulet era molt considerat i respectat. Actuava de majordom en la secció de filatura de la Anònima Font Batallè i excel·lia pels seus nombrosos coneixements professionals i tècnics.

Era soci, ja de llargs anys, de la Casa del Poble, l’entitat republicana per antonomàsia. Freqüentava sovint les tertúlies nostres i era atès i escoltat per la lucidesa d’alguns dels seus judicis.

La seva trista mort ha produït molt dolor entre els nostres consocis, amics seus en majoria, que de debò l’estimaven.

La terra sia lleu al dissortat camarada.

Una impressionant manifestació de dol

L’enterrament del malaguanyat company, tingué efecte ahir a la tarda. La cerimònia fúnebre d’acompanyar les seves despulles fou una de les manifestacions de dol més nombroses que haurà contemplat el poble de Terrassa. El pas de la llarga comitiva fou contemplat en tot el llarg del trajecte per nombrosíssims terrassencs.

L’enterrament sortí del local de la U.G.T. passant pels següents carrers: Milícies Catalanes (abans Sant Pere), Manuel Azaña, Rambla d’Egara, Avinguda 11 de Setembre, Plaça de la República, Cremat, Raval de Fermí Galán. Ací la comitiva donà la volta, sortint pels carrers de Jaume Jover, Font-vella, i Passeig de Garcia Hernàndez, on es dissolgué el seguici.

La comitiva parà la seva marxa en diversos llocs on es guardaven alguns instants de pauses fúnebres; s’escaigueren davant de l’A. d’E. i Tècnics, Casa del Poble, Ajuntament, Comitè d’Indústria, del qual, com hem dit, el final era component, P.O.U.M. i C.N.T.

El seguici estava format de la següent forma:

Primer anava el cotxe mortuori, contenint el cadàver de l’amic, escortat per milicians de la U.G.T. El fèretre mortuori estava cobert de flors ofrena de la família del finat.

Seguidament venien unes corones que eren portades per milicianes. Una d’elles la portaven les de la U.G.T. i les altres les duien les milicianes de l’E. R. de C. les quals en nombre de quaranta i completament uniformades, seguien el seguici. Aquestes corones eren ofrena de la U.G.T., A. d’E. i T., Comitè d’Enllaç, E.R.C. i Ajuntament.

Acte seguit venia la presidència del dol, la qual estava formada pels membres del Comitè d’Enllaç Antifeixista, Comitè d’Indústria, familiars, A. d’E. i T., U.G.T., E. R. de C. i Ajuntament. També hi havia en aquesta presidència, el nostre diputat, Domènec Palet i Barba.

Anava al seguici la Banda Municipal, la qual durant tot el trajecte interpretà algunes marxes fúnebres i La Internacional.

A continuació venien les milícies de les diverses organitzacions sindicals i polítiques, per aquest ordre: Milícies de la U.G.T. Seguien les de la C.N.T., P.O.U.M., E. R. de C., P.S.U. de C., i Federals.

Finalment hi anaven representacions de la guàrdia d’assalt, guàrdia nacional republicana, policia, Creu Roja i bombers. Tancava la llarga comitiva una gran gernació.