La mort de Jaume Aulet i Vilalta (II)

Posted on 6 Setembre 2011

0


Tan bon punt es va conèixer l’accident i la mort de Jaume Aulet i Vilalta al Perelló, un grup de terrassencs van traslladar-se al lloc dels fets amb una ambulància de la Creu Roja. Entre aquestes persones es trobava Espartacus Puig, que el dia 7 de setembre de 1936 (l’accident va tenir lloc el dia 5) publicava aquest article al diari El Dia.

Abans d’ahir, molt de matinada, partiren de la nostra ciutat els companys Jaume Aulet i Vilalta, Heribert Salari, Jaume Solé, Baptista Reig, Pau Castells i un xofer del qual no recordo aquest moment el nom. Aquests amics formaven l’expedició que duia com a missió especial realitzar unes compres i vendes. Millor dit: els companys del Comitè de Proveïments portaven l’encàrrec d’efectuar unes compres d’arròs, mongetes, bacallà, sucre, etc. Els del Comitè d’Indústria duien la missió de realitzar unes vendes de “panyos” i novetats i presentar el mostrari que posseïm.

Serien les vuit, aproximadament, quan descendiren del cotxe per a esmorzar a Perelló. En el “Bar Manuel” els serviren una truita i quelcom més per tal de reposar llurs forces. Ja esmorzars, reprengueren la ruta a les 8’50 i, en arribar al quilòmetre 219, que es troba a cinc minuts d’auto de Perelló, tingueren la mala sort d’ésser víctima d’una imprudència per part de l’auto-camió de la matrícula C.S. Número 2798.

El camió baixava de Tortosa carregat de mobles i en el “baquet” anaven dos homes i una xicota jove. Segons les dades que recollírem al mateix lloc del succés, el xofer guiava distret per la conversa dels seus acompanyants i conduïa el seu cotxe per direcció contrària. I encara el més execrable és que els causants de tan tremenda desgràcia es van fer escàpols camps a través.

La mort del nostre benvolgut amic i company Jaume Aulet, fou instantània a causa de la fortíssima topada. Els altres ocupants sortiren tots més o menys ferits, particularment els camarades Jaume Solé i Perramon, que sofreix fractura de l’húmer en el terç inferior del braç dret, contusions, hematoma i erosions a tot el cos, i el jove Heribert Salari i Bascompte (fill d’un vell lluitador), que pateix una extensa ferida en els teixits tous del cap, commoció cerebral i contusions, de pronòstic greu. Aquests dos companys quedaren hospitalitzats a Tortosa, a l’Hospital civil número 1.

Nosaltres, amb el company Carbó de l’A. d’E. i T. i el de la C.N.T., Graells, president del Comitè de Proveïments, volíem portar-los a la nostra ciutat, però haguérem de desistir del nostre humà propòsit en vista de llur estat delicat. Visitàrem els dos pacients, reconfortant-los l’ànim i donant-los injeccions morals de confiança. Parlàrem i fórem excel·lentment atesos pel senyor Administrador, anomenat Ferran de Torres Anglès (designat per Front Popular), el qual, molt correcte i amable, ens informà i ens donà tota classe de facilitats, cosa que ens obliga a aprofitar aquest lloc per a donar-li les més expressives gràcies. Se’ns va dir, també, que el doctor encarregat de la cura dels ferits és una eminència mèdica: es tracta del cirurgià Primitiu Sabaté i Berjau.

A les 12 de la nit partírem de Tortosa per tal de recollir el cadàver del nostre entranyable amic Aulet, a Perelló. El carregàrem a l’ambulància de la Creu Roja que ens emportàrem nosaltres i vam recollir tots els objectes i penyores de la víctima. A més, vingueren amb nosaltres els camarades Reig, Castells i el xofer, que havien sortit miraculosament il·lesos de la desgràcia.

Ahir s’efectuà el sepeli del dissortat camarada Aulet. Fou un exponent vivíssim de simpatia, de dol i de dolor per tan greu pèrdua, puix que, a més, com ja és sabut, Aulet era vice-president de l’Associació d’Empleats i Tècnics, adherida a la Unió Local de Sindicats (U.G.T.).

Que reposi en pau i la terra sigui lleu al nostre estimat company Jaume Aulet, amb el qual ja no podrem parlat ni estrènyer la seva mà amical i fraterna. Era un home de gran naturalitat, de poques paraules i retoricismes, sincer, honrat, treballador, bon espòs, bon pare, bon company i un excel·lent batallador per la causa del poble explotat i oprimit. Aquestes qualitats, assenyalades a grans trets només, són les que posseïa el malaurat Aulet i constitueixen el millor panegíric que hom pugui fer-li.

Rebin els seus familiars l’expressió profunda del nostre sentiment i ens associem amb tot l’ànima a llur gran dol.