Abans
No sense actives gestions i diverses esperes, hem aconseguit que el nostre alcalde, el bon amic Jaume Figueres, abandonés per uns moments les comissions, les visites, les entrevistes i tot el seguit de maldecaps que li reporta la seva actual situació d’alcalde de la ciutat, per tal d’obtenir d’ell algunes manifestacions que oferim als nostres lectors, les quals fan referència a les activitats del partit d’Esquerra a la nostra ciutat, d’ençà de la declaració del cop feixista i algunes interessants impressions de l’amic Figueres davant els moments presents.
Quines precaucions foren preses per l’Esquerra i l’Alcadia, en declarar-se el cop feixista
–Nosaltres –comença dient– tinguérem coneixement de la declaració del cop feixista, el divendres dia 17 de juliol. En aquelles hores, sabérem que la sublevació s’havia iniciat a Sevilla i Marroc. També tinguérem coneixement que havien quedat suprimides les conferències telefòniques interurbanes i en vista d’aquests fets, l’Esquerra convocà les forces del partit i es prengueren les primeres precaucions.
A l’Alcaldia –continua– es prengueren també les mesures necessàries a fi d’estar coberta contra qualsevol intent de sublevació. De totes formes, les precaucions a la nostra ciutat ni cal dir que no foren tan generals com en cap altra ciutat en què hi hagués el perill de sublevar-se l’exèrcit. Ací no hi ha cap caserna de forces militars i per tant sols calia témer un alçament dels elements feixistes locals. Com se sap, però, aquests cuitaren a fugir de la nostra ciutat, a les poques hores de coneguda la declaració, no restant la nostra ciutat en cap mena de perill.
Les milícies de l’Esquerra
–Formàreu tot seguit les milícies, a la Casa del Poble?
–Les milícies varen ésser formades ben aviat. Mentre durava la seva formació, però, molta de la nostra gent, desitjosa d’anar als fronts a lluitar contra el feixisme, varen inscriure’s a les columnes que tot seguit organitzaren altres entitats locals. De forma que l’Esquerra ha donat homes a totes les columnes que s’han format, essent en gran nombre els individus que tot i ésser esquerrans, defensen la llibertat sota altres estendards que els del partit.
Les milícies de l’Esquerra quants homes tenen al front?
Ho hem preguntat i En Figueres ens ofereix aquestes dades:
–Tenim ara 150 homes al front, enviats en companyies que ha organitzat l’Esquerra, els quals es troben a Alcanyiç i bé amb la columna “Macià-Companys”. Ja us he dit, a més, que tenim homes a altres columnes, entre elles l’Ascaso, la del P.O.U.M. i altres.
–Quines forces de reserva teniu a la ciutat?
–Anoteu que tenim inscrits a les milícies un centenar d’homes que practiquen servei actiu dintre la localitat. A més, tenim una reserva d’altres 400 homes, inscrits a les nostres llistes, els quals segueixen treballant i fent normal vida de ciutat, tot esperant que el partit els doni l’ordre de marxa.
“He pujat a aquest lloc, per disciplina”
Analitzades així, d’una manera breu, les activitats de l’Esquerra després del 19 de juliol, desviem la conversa, per tal de recollir els punts de vista particulars del nostre interlocutor, davant la gravetat dels moments que passem.
Li demanem amb quin esperit va possessionar-se del seu actual càrrec d’alcalde.
–He pujat al lloc que ocupo, per una qüestió de disciplina –ens respon. Sóc home que acato les ordres del meu partit. Vaig ésser destinat per a aquest lloc, perquè així es va jutjar convenient fer-ho, se’m va creure apte per a ocupar-lo i jo vaig acceptar la decisió.
–En pujar a aquest lloc –continua–, ni cal dir que vaig fer-ho amb el sentit de responsabilitat i amor i a la ciutat que és de suposar, disposat a treballar en el que pogués per al bé de la mateixa.
Absoluta confiança en el triomf
–Creieu que les nostres forces guanyaran la guerra civil?
No vacil·la ni un instant en respondre’ns:
–Tinc absoluta confiança en el triomf de les forces governamentals. Absoluta! Sobretot en el front d’Aragó, on hem tingut ocasió de comprovar la moral de la nostra gent, puc assegurar que els feixistes no passaran. Us repeteixo, dones, que tinc absoluta confiança en el triomf de la legalitat.
–Creieu que serà llarga, la lluita?
–Sí, en efecte. Crec que la lluita serà llarga, tot i que aquestes guerres civils a voltes es decideixen impensadament. Una canonada a temps, una desmoralització, pot precipitar el desenllaç d’una d’aquestes guerres. Amb tot, crec que la lluita pot ésser llarga…
El futur règim
–Si la guerra acaba amb el triomf de la legalitat, quin govern creieu ha de regir Espanya?
–Crec que en aquell moment, s’imposarà la creació d’un règim social-democràtic. Avui, es tendeix a la socialització de les nostres coses en els llocs que, com en la nostra ciutat, no hi han lluites, però creiem que la millor democràcia haurà d’imposar-se conjuntament amb aquest sistema, un cop acabada la guerra.
L’Esquerra al costat de la Revolució
Demanem quina actitud mantindrà el partit d’Esquerra Republicana, mentre duri la present lluita. L’amic Figueres, sembla consultar un moment el tallapapers que té entre mans, i diu:
–Què us diré… Segons l’actitud que adoptessin els altres components del front antifeixista, l’Esquerra es pronunciaria en una o altra manera. Mentre aquest moment no arriba, el nostre partit compartirà igual com fins ara la part de responsabilitat i acció que exerceix actualment. Això sí, puntualitzeu que passi el que passi, l’Esquerra estarà sempre al costat de la Revolució!
La qüestió dels Ajuntaments
En enfocar nosaltres la qüestió de la desaparició o no dels Consistoris Municipals, evita contestar la pregunta, dient-nos que d’un moment a l’altre el Govern lliurarà un decret, solucionant aquesta qüestió.
Preguntem, però, si cas de continuar existint els Ajuntaments, es donarà entrada als elements antifeixistes tots.
–Segons la meva opinió, si es dóna aquest cas creiem lògic que tots els partits que lluiten conjuntament contra el feixisme, estiguin representats en els Consistoris.
–Quina obra realitzaria aquest Ajuntament?
–Una obra de renovació, dintre el caire que ja abans hem esmentat: socialista-democràtic. En qüestió d’ensenyament, caldrà implantar l’Escola Nova. Cal practicar també una gran obra sanitària i al a més d’altres coses, aconseguir la monopolització de tots els serveis públics.
Mot final
Considerem un abús, seguir demanant més coses al nostre amic Figueres. Per cert que mentre celebràvem l’entrevista, hem pensat més d’un cop que potser no l’acabaríem. Les comissions, els particulars, les demandes de signatures, els milicians, comissaris de banca i tots aquests ciutadans que reclamaven la presència de l’alcalde, han interromput més d’una vegada la nostra entrevista.
Figueres ho atén tot amb un admirable domini d’ell mateix i sense precipitacions, tot fumant la seva pipa, que junt amb la seva cabellera li donen un aspecte de bohemi simpàtic…
Entrevista de Ramon Lleí publicada al diari El Dia el 16 de setembre de 1936.
Terrassa fa 75 anys 
Posted on 16 Setembre 2011
0