La gran biblioteca que tindrà Terrassa

Posted on 26 Setembre 2011

0


Un camió que haureu vist

Ho asseguraria, amic lector, que l’heu vist. És un camió que volta d’ací d’allà, pintorescamen carregat d’armaris, pianos, màquines de cosir, gramoles i a més d’altres coses, llibres, molts llibres.

Quan va carregat així, sempre es dirigeix a l’ex-Masia Freixa i uns xicots joves i treballadors ho descarreguen tot al més gran edifici de dintre el parc.

He parlat de xicots treballadors i no reculo la paraula. Els he atrapat quan practicaven un d’aquests descarregaments. Un fragment de “Parsifal”, tocat en una gramola, amenitzava el seu mogut treball.

És hora que digui que em trobo dins una de les sales de l’edifici, materialment bloquejat per piles infinites de llibres.

–Practiqueu moltes hores aquest treball? –els demano.

–No tenim hora fixa. La tasca ens ve de gust. No mirem prim. Anem a tots els edificis i centres incautats i prenem nota del material que hi ha, requisable, o el carreguem tot seguit.

–Sou molts, en aquesta tasca?

–Som cinc elements. Indistintament practiquem les recollides, triem les matèries requisades, les distribuïm en armaris… ho fem tot! I quan plou, com que no podem anar per les cases, ens quedem a ordenar tot el que portem recollit.

El perquè d’aquestes recollides

Ho preguntem.

–El C.E.N.U., d’acord amb el Comitè d’Enllaç –em diuen– decidí la creació d’una gran biblioteca a Terrassa. Va crear-se una delegació, composta per un element de l’Esquerra, altre de la C.N.T. i un tercer de la U.G.T., els quals, d’acord amb les dues referides entitats i el Comitè d’Incautació, començà a requisar les esplèndides biblioteques que es trobaven instal·lades en les cases d’elements i centres de dreta, essent portat aquest material cap al referit edifici del Parc de Terrassa. A més de la incautació de llibres, aquest comitè ha requisat gramoles o pianos, que segons disposicions del C.E.N.U., serviran per a l’educació musical en les escoles.

–No hi haurà cap escola sense un piano –m’asseguren.

–També recollim màquines de cosir, que de moment hem prestat per a la confecció de robes per als milicians del front, però més endavant seran distribuïdes a les escoles per a l’ensenyament.

Finalment em diuen que també recullen tot el material escolar que han trobat en les escoles incautades i en altres llocs, el qual serà de gran utilitat pública.

Milers de llibres per a la biblioteca

La tasca principal, però, es fa de cara a la construcció d’una gran biblioteca.

–Farem una biblioteca formidable! –em diuen entusiasmats. Serà una biblioteca per al poble. Una gran biblioteca, us ho assegurem…

Els llibres dels quals ara ens incautem són valuosíssims –segueixen. A més d’aquests llibres, les autoritats que regeixin la ciutat, desprendran les pessetes que calguin per a l’adquisició dels llibres que siguin ncessaris per acabar d’arrodonir el conjunt bibliogràfic enriquint-lo i fent-ne una gran arma de cultura per al poble.

Tria i distribució de volums

Entre tot el que anem portant, s’efectuarà, a càrrec d’elements competents, una acurada tria de les obres incautades. Seran dividides per seccions, classes, temes, etc. Com que l’edifici està construït a base de sales, totes elles seran proveïdes convenientment d’armaris, els quals seran emplenats dels volums i col·leccions triades. Així doncs, es muntaran departaments de literatura, història, filosofia, etc., tenint-e cura de muntar cada departament amb conjunts bibliogràfics completíssims.

–La classe de llibres que es cregui indesitjable, serà destruïda? –demanem.

–Anirem molt en compte a destruir res. Si els encarregats de la primera revisió, creuen inacceptable determinats llibres, aquests seran judicats per una segona comissió d’elements especialitzats en aquelles matèries a fi que res no es pugui perdre, sigui en el caire que es vulgui, sempre que sigui aprofitable. I encara els llibres indesitjables, és possible que no siguin destruïts, sinó arxivats separadament.

–Sobrarà material? –demanem.

–Naturalment. Hi ha diccionari o història, i no cal dir que infinitat d llibres i col·leccions que les tenim repetides, car n’hem recollit en diverses de les cases incautades. Aquests llibres seran distribuïts entre les biblioteques dels altres centres culturals de la ciutat.

Probable funcionament

En enfocar aquest punt, els meus informadorss em diuen que una vegada muntada la biblioteca, el reglament amb què es regirà la mateixa, serà molt liberal.

–Hem dit que anàvem a fer una biblioteca per al poble i per tant, hem d’oferir els màxims avantatges als lectors. Es pot donar per segur que hi haurà muntat un servei de préstec, que permetrà que els lectors puguin emportar-se llibres als seus domicilis. A més, es permetrà que els sol·licitants dels llibres, els puguin llegir fora de l’edifici-biblioteca, per tal que puguin llegir-los en els jardins del parc si així ho estimen convenient.

També se m’indica que dintre les sales especialitzades n’hi haurà una dedicada a lectures per als nostres infants, on no mancaran les lectures més sanes i profitoses per a la seva edat.

L’edifici: llibres i llibres!

Abans de marxar, acompanyats pels nostres interlocutors, donem un volt per dintre l’edifici de la futura biblioteca, compost de 12 espaioses sales, sense comptar innombrables quartets i amplis passadissos. El sòl està excel·lentment bastit amb linòleum encerat i totes les sales són esplèndidament il·luminades amb grans finestrals, bells i lluminosos. Durant l’hivern, l’edifici estarà calorificat amb l’excel·lent calefacció que hi ha muntada.

De les dotze sales citades, algunes d’elles muntades i condicionades amb un confort immillorable, vuit estan inundades, sí, inundades pels llibres que la comissió que m’acompanya ha recollit de tots els reconets imaginables, als quals s’hi afegiran noves col·leccions i biblioteques, que com les de les ex-Escoles Pies, per l’extraordinari nombre de volumns que tenien, no han estat traslladades encara.

Llibres, llibres… És obsessionant! Com una pluja, com una desitjada plaga. Com un agradable pesombre. Allà s’hi troba de tot i en nombre incalculable. A milers i milers, de tots els tamanys i categories. Pels infants, pels grans, pels vells. Història, Filosofia, Literatura, Art, Psicologia… no acabaríem mai, en edicions de tots valors i categories i en totes les llengües.

Des de tractats d’avicultura, indústria, agricultura, etc. fins a simples novel·les de Zane Grey, Peter B. Kyne i Curwood, adorablement convencionals. Des de Proust, Zweig, Ludwig, Man i altres enormes intel·lectuals fins a l’inefable Folch i Torres. De Pi i Margall, Valera, Krupotkine fins als més modestos pamfletistes…

No acabaríem mai. Ens rodaria el cap. Poesia, materialisme, ciències… tot.

–Sí, amics, fareu una biblioteca formidable, enorme, fantàstica!…

 

Reportatge de Ramon Lleí publicat a El Dia el 26 de setembre de 1936.