Troballa macabra del cos d’Amadeu Torrens a la vall de Mura

Posted on 7 Octubre 2011

0


Ahir a la tarda, circulà insistentment el rumor que el conegut industrial Amadeu Torrents, havia estat mort per un caçador.

Tot seguit vàrem mobilitzar-nos per tal d’assabentar-nos del que hi havia de cert. Partírem diversos amics de la U.G.T. i del Comitè de Defensa a Castellar del Vallès. Allí ens informaren que l’individu que sabia on es trobava el cadàver, era un camperol al qual no podríem veure fins al vespre. En vista d’això, determinàrem tornar l’endemà, a les 8 del matí, aconseguint que el camperol coneixedor del lloc on es trobava el mort ens acompanyés.

En efecte, aquest matí hem pogut comprovar si era o no cert que el significadíssim feixista era mort. El company que ens ha fet de “cicerone”, s’anomena Antoni Rovira, és fill de Castellar del Vallès, casat, de 34 anys d’edat i és camperol. Ens ha explicat que el proppassat diumenge, un grup de set amics aficionats a la cacera es trobaven caçant per les muntanyes de darrera Sant Llorenç i mentre els companys de Rovira buscaven llenya per a escalfar-se i fer el menjar, Antoni Rovira s’introduí bosc endins, tractant de caçar quelcom particularment i en arribar al coll d’aquella banda de muntanya o sigui en el Coll de la Vall de Mura, es trobà davant d’un home estès a terra, mort. El mort sostenia a la mà una pistola oxidada marca “Walther”, amb tres carregadors plens.

A més, se li trobaren a la cartera 911.50 pessetes, un encenedor de cigarrets, unes ulleres fosques, un carnet d’identitat amb la corresponent fotografia, permís per a l’ús d’arma curta i llarga i un mostrari amb els gèneres mig podrits. Això és tot el que s’ha trobat damunt el mort.

Nosaltres hem arribat fins a la masia de “La Pregona” en cotxe i després hem pujat muntanya amunt fins al cim, durant una mitja hora llarga. En arribar davant el cadàver, hem pogut comprovar que, sense cap mena de dubtes, es tractava del famós “maton” i home de confiança de “don Alfonso Sala” i servidor lleial de la maleïda monarquia. L’hem pogut reconèixer per varis detalls importants. A més, a desgrat de l’estat de descomposició del cadàver, per les robes, el vestit, l’estatura i la complexió sobretot, però, pel seu bigoti retallat sistema Hitler. En fi, per tots aquests detalls i molts d’altres, ens hem convençut que era el valent i el “chulo” d’altres temps de la nostra desventurada ciutat.

Hem tingut interès a aclarir la causa de la seva mort. Amb un tronc d’arbre li hem tombat el rostre i hem comprovat perfectament que Amadeu Torrents es suïcidà. La part del parietal dreta amb sortida per la banda esquerra del crani. No tenia altra ferida. I ja hem dit que el nostre acompanyant li recollí la pistola que encara duia agafada a la mà dreta.

Com que el seu cos es trobava en estat de completa descomposició, hem convingut donar-li el bateig del foc purificador. La higiene ho exigeix.

Opinem que aquesta mort no serà sentida per cap persona sensata i moral. Tothom sabia qui era Amadeu Torrens: l’enemic número 1 del poble treballador. Es passà la vida al servei del capitalisme, recolzant els trabucaires de la capa negra, i últimament es destacà en la preparació del cop feixista. A tota aquesta gentota vam perdonar la vida el 14 d’Abril del 1931. I després ho han agraït així: fent-nos morir de fam, empresonant-nos, afusellant-nos…

Creiem, doncs, que és el millor partit que podia escollir aquest feixista 100 per 100. Era un home perillosíssim. Ai de nosaltres si hagués triomfat aquesta gent! Veu’s ací el millor que podrien fer els facciosos que hi pugui haver emboscats a Terrassa o a fora: suïcidar-se, liquidar-se ells mateixos tots llurs pecats i crims que han comès contra la classe treballadora.

L’enemic número 1 de Terrassa ha posat fi a les seves aventures i maneigs inhumans, a la vall de Mura, en el terme de la seva expropietat. El lloc és a propòsit per a suïcidar-se una hiena vestida de persona i amb el cor de fera. Els treballadors de l’Anònima diran si tenim o no raó.

Un enemic menys i una esperança més per a obtenir l’anhelada victòria.

Que hi digui també el senyor Palet i Barba, diputat per aquesta circumscripció, que una vegada fou amenaçat de mort per aquest “maton” de bordell, perquè aquell ancià de barbes blanques i venerables volgué oferir, quan era patró, unes millores a la classe obrera.

I res més per avui.

 

Article d’Espartacus Puig publicat a El Dia el 7 d’octubre de 1936.