L’ètica d’un decret fiduciari: Paper-moneda en lloc de plata

Posted on 22 Octubre 2011

0


Cada dia són més abundants els bitllets posats en circulació per decret recent, en substitució de les monedes de plata de cinc pessetes que segons indica l’al·ludida disposició confluiran a les arques del Banc d’Espanya.

Opinem que aquest canvi en el tradicional signe fiduciari espanyol ja estat una mesura de sana ètica revolucionària. S’ha dit moltes vegades que era precís fer desaparèixer totes les manifestacions externes, -signes i reminiscències- que ens portin a la ment del record d’un règim odiat pel poble, tal com és el monàrquic.

Són vàries les raons que aconsellen aquesta mesura, i una de les més importants és la de borrar de la vida ciutadana els senyals i vestigis més que constitueixin un afront per a l’esperit revolucionari del poble.

Per fortuna, avui comptem al Govern de Madrid, i en un dels càrrecs més responsables en allò que competeix a l’Economia del país, un home molt apte i preparat, l’actual ministre Negrín, assistí, des de la subsecretaria, per l’il·lustre advocat de l’Estat, Geroni Bugeda, la sòlida cultura dels quals i llur pregon coneixement dels afers econòmics i financers són una sòlida garantia d’eficiència.

Així es perquè hem pogut veure com el ministeri d’Hisenda, després d’haver comprès les dificultats d’ordre material que s’oposen, aparentment, a substituir certes manifestacions concretes del règim que el poble repudia i que és necessari realitzar decretava l’ús del paper moneda petit.

La moneda de plata, un dels signes més representatius de la sobirania nacional, té la necessitat inajornable d’ésser encunyada de nou, amb distints atributs simbòlics que borraran i per sempre les efígies monàrquiques. Però també és de sospitar que la Casa de la Moneda, -un altre organisme tradicional- no està pas preparada, després de llargs anys de no fer encunyacions importants, a fabricar, de cop i volta, i d’acord amb el dinamisme revolucionari, tota la moneda de plata que seria precisa per a substituir en pocs dies la circulació de l’actual plata.

Com sia que era extremada la urgència de subsanar aquestes dificultats i anar de seguida, fos com fos, a la substitució del metall monetari, els governants financers de Madrid han agençat un mitjà transitori, pràctic i còmode, que acabarà, en breus dies, amb l’imperi d’aquelles efígies odiades pel poble.

Mentre es troba el sistema d’encunyar monedes republicanes, els duros actuals van a ésser substituïts, d’una manera transitòria, pel paper-moneda denominat “certificat-plata”. Aquest creiem és l’abast i la intenció d’aquesta mesura que ens posa als catalans en la situació d’aquells personatges de film americà que fan anar els duros a grapats en llançar de qualsevol manera, rebregats i bruts, una bona picossada de papers moneda de petita quantia.

Ens plau doncs, la substitució. Encara que no a tothom aital solució satisfaci. Esperem, no obstant, que el tacte i l’encert dels nostres governants seran prou eficients per a evitar qualsevulga pertorbació en la vida econòmica del país, promoguda per una falsa alarma del poble que sempre és prou temorenc i pusilànime per a alarmarse per més immotivadament que sigui.

Editorial del diari L’Acció del 22 d’octubre de 1936.