Manifest del Comitè Directiu del Terrassa F.C. als socis i afició local

Posted on 28 Octubre 2011

0


Les noves modalitats de vida, que d’un temps ençà es ve desenrotllant a la nostra ciutat i altres pobles d’Espanya, no podien per menys deixar de sentir-se en allò que al Futbol fa referència.

Assumptes d’ordre interior de la nostra Entitat obligaren els jugadors i empleats del Club a portar a cap la incautació del mateix, però sempre d’una manera ben democràtica i mitjançant la intervenció dels socis del Terrassa que en nombre superior a ella formen el Comitè del Club.

No fou pas la nostra Entitat la primera que portà a terme aquesta modalitat, doncs és de creure que quan uns Clubs com els Barcelona, Espanyol, Sabadell, Badalona, Granollers, Júpiter, Europa, Martinenc, Sans, Terrassa i altres de diferents categories han procedit a la incautació, per algun motiu ho han fet. I que, ara, nosaltres, a la pràctica, actualment n’estem tocant els beneficis.

No es cap el dubte, que entre els socis que avui formen part del Terrassa F.C. n’hi haurà una part de descontents per considerar-se que només a ells els incumbeix el dret de poder nomenar els companys que han de regir els destins del Club; però també tenim la seguretat que una vegada assabentats dels motius de dita incautació, es donaran per satisfets i més encara aquells que per sort o per desgràcia han hagut d’intervenir en qualsevulga Directiva del nostre Club i han hagut de sacrificar-se moral i materialment sempre amb el risc de deixar als llibres del Club uns interessos particulars; aquests estem segurs que no ens recriminaran la nostra actitud, ja que ella en bona part és senzillament perquè aquests casos que es donen amb relativa freqüència desapareguin per complet. I això solament es podia lograr amb la intervenció dels jugadors a l’administració dels interessos del Club, de la qual cosa, fins ara, ningú volia la responsabilitat de portar-la a la pràctica.

Altra de les dificultats que avui obstrueixen la bona marxa dels Clubs, és, sens dubte, la creació del Sindicat de Jugadors Professionals, cosa que si bé nosaltres som els primers de reconèixer com a pràctica, avui, en període de formació, són ja varis els Clubs i entre ells nosaltres, els que hem hagut de tocar-ne les conseqüències per alguns casos de veritable mala fe, i altres que es podrien presentar de persones poc escrupoloses que s’aprofiten del moment per a fer de les seves.

No tenim el més petit dubte que tots els companys que entren a formar part d’una Directiva, tots ells sense excepció, posen en el càrrec el màxim d’interès per al bon èxit del seu comès; però tampoc ens queda cap dubte i això és del tot descabellat, que de les mal enteses entre Directius i jugadors hagin de pagar-ne les conseqüències uns directius que cap relació han tingut amb els fets que se’ls presenten d’altres Juntes. Evitar això és un altre dels nostres mòbils.

Podem assegurar que des del dia que aquest Comitè prengué possessió del comandament de l’entitat, per ésser directiu del Terrassa F.C. no serà necessari que qui accepti el càrrec li sigui exigida una bona cartera, com fins al present es venia fent, per a un “si cas” que a cada moment es presentava.

Tampoc els directius que d’ara endavant passin pel club, s’hauran de sentir paraules grolleres i altres coses pitjors, com fins actualment venia succeint quasi setmanalment per part de jugadors poc escrupolosos, als quals se’ls havien de donar, detall per detall, les qüestions interiors del Club, encara que no tinguessin dret a saber-les.

Estem segurs que qualsevol soci del Terrassa, podrà ésser directiu solament comptant amb una mica de tècnica esportiva, ja que de la qüestió econòmica, com que aquesta va a càrrec exclusivament dels jugadors, aquests i solament aquests serien els que en pagarien les conseqüències en cas de no posar tot llur interès en la lluita.

També evitarem amb aquesta modalitat, incidents com el que fa pocs dies haguérem de presenciar en el si del passat Consell Directiu, entre homes esportius cent per cent i que fins al present han estat sempre els que més s’han sacrificat per al Club. Per aquestes causes, inclús s’han trencat amistats bones.

El nostre interès en tots els aspectes, és el de que tots els que veritablement estimen el Terrassa, tinguin la completa seguretat que tots els esforços van encaminats a fer del Terrassa el Club que per dret i pel seu brillant historial, ocupi el lloc que ha de temps hauria d’ocupar, i a aquest fi posarem tota la nostra voluntat (que no és poca) per tal que això sigui un fet. I no volem que en cap moment l’afició de Terrassa pugui creure que hem obrat de mala fe i només que per ganes de manament, cosa del tot impossible perquè de veritat no existeix.

També ens interessa posar en clar –i aquest fou el primer acord que prengué el Comitè– que en el pròxim mes de desembre, en el qual, com marquen els nous reglaments, deu efectuar-se l’Assemblea General Ordinària, ens presentarem davant els socis per tal que ells puguin ratificar els càrrecs dels companys socis que figuren en el Comitè, o en el seu lloc, nomenar els qui ells creguin que els deuen representar.

Finalment desitgem –i així ho esperem–, que tant els socis del Terrassa com l’afició local continuïn prestant-nos l’apoi que fins al moment ens han vingut donant; i que si així ho fan, i més aquesta temporada en què l’ocasió ens és més desfavorable, procurarem si la situació ens ho permet, portar el nostre estimat Club a la Categoria superior, com ha hem dit abans. Propòsit que si el podem lograr, reafirmarà una vegada més l’encert de la nova modalitat que hem implantat en el si de la nostra entitat.

Terrassa, 23 d’octubre de 1936.

Pel Comitè Directiu: Pere Estranger, Francesc Obiols, Jaume Torrella, Bartomeu Petit, Josep Creus, Joan Brió, Ramon Moreno, Marian Colobran i Ramon Munill.

 

Nota publicada el 28 d’octubre de 1936 a la premsa local (L’Acció, El Dia). Versió de L’Acció.