La nit del bombardeig de Roses

Posted on 31 Octubre 2011

0


Terrassa. Divendres, 30, i dissabte, 31 d’octubre de 1936.

El 30 d’octubre de 1936, a mitja tarda, les comunicacions amb Barcelona queden tallades. Cap a dos quarts de set, arriben a Terrassa rumors d’un bombardeig i desembarcament del bàndol feixista a la localitat empordanesa de Roses. L’alarma és extraordinària. A través de la ràdio de Barcelona demanen que els ciutadans es concentrin a Barcelona i portin les armes o estris que puguin fer el paper d’arma, com eines de la construcció. Al Raval, davant de l’Ajuntament, molta gent s’hi concentra, centenars de persones, sense saber ben bé què fer.

Cap a dos quarts d’onze de la nit surten cap a Barcelona més de mig miler de milicians. Mentrestant, un grup d’homes liderats pel responsable de Defensa del Consell Municipal, Pedro Alcocer, comencen una batuda per les cases de Terrassa, i calmen els nervis assassinant persones que consideraven sospitoses, o detenint-les per després executar-les. Un atac d’ira que deixa una llarga llista de morts que res no tenien a veure amb el feixisme: Mateu Trenchs Capella, Camil Basany Juliana, Joan Basany Alavedra, Josep Roigé Cervelló, Artur Bros Freixas, Joan Canals Serra, Ramon Estany Monfort, Artur Carreras, Antoni Carreras Surrallés, Josep Freixa Paré, Joan Llobet Elias, Antoni Llobet Elias, Enric Puig Castañer, Antoni Prats Font, Josep Vall Pi i Amadeo Blasi.

Alhora, aquella nit tots els metges de la ciutat són cridats i reunits d’urgència a l’hospital. El doctor Paulís explica què ha passat, segons diuen, a Roses i es proclama responsable del conjunt de metges local. Sona el telèfon i la muller del doctor Claveria explica que “Pedro y sus Chiquillos” volen endur-se el seu marit. Finalment, aconsegueixen portar sa i estalvi el doctor Claveria a l’hospital. Hores més tard, es confirma que a Roses no hi ha hagut desembarcament i que el bombardeig des del Canarias ha estat un mal menor qu eno ha causat víctimes.

L’endemà, dia 31, la premsa local publica orgullosa la capacitat de reacció de la societat terrassenca davant la notícia del bombardeig de Roses, destacant la gran quantitat d’homes desplaçats a Barcelona, que tornen a Terrassa durant el dia. Entre aquests diaris, per cert, reapareix Front, òrgan del POUM, que no veia llum des del 30 de setembre. Com a resposta als fets de Roses, la Generalitat ordena mobilitzar les lleves de 1934 i 1935.

Posted in: Dietari